Després d'uns tres com a membre de la Junta Directiva del CBF Akra Leuka, dos com a president del Club, ha aplegat el moment de la despedida.
Com ja sabeu, la temporada que ve estaré vivint lluny d'ací, en un país on és bastant més difícil jugar partits de bàsquet a l'aire lliure, i per això vaig demanar el relleu.
Un grup de socis valents, encapçalat per Paco Baraza, pare de Noelia, s'han unit a alguns membres de la meua Junta i han format una candidatura que ha estat elegida per unanimitat per a continuar impulsant un Club que ja té 21 anys.
Primer que tot, els desitge sort i els oferisc el meu suport. La seua sort i el seu èxit seran la sort i l'èxit del CBF Akra Leuka: el de tots nosaltres. També vull demanar a tots els socis que els facen costat: encara que siguem un Club xicotet, és impressionant la quantitat de faena que hi ha. Jo continuaré com a vocal de la Junta per a ajudar-los, especialment durant el traspàs de poder, i estaré encantat d'ajudar com puga des de l'Eire.
Hem tingut moments molt difícils, quan pareixia que el desànim podria amb nosaltres. Han estat temporades difícils, en què les jugadores (i també els pares) han fet un esforç titànic i els entrenadors s'hi han dedicat de ple: els resultats no sempre ens han acompanyat.
També han estat dues temporades que no haurien estat possibles sense la generosa aportació de tants i tants patrocinadors aportats per autèntics àngels de la guarda que m'han acompanyat en la directiva.
He aprés moltes coses, a canvi d'una part del meu temps lliure: el meu i un bon tros del de la meua família, i si haguera pogut, hi hauria dedicat més. A pesar de les dificultats, que n'hi ha hagut, em sent afortunat.
Com és inevitable, segur que m'he equivocat més d'una vegada a l'hora de prendre decisions. Vull que penseu que sempre he volgut el millor per al nostre Club, i he tractat d'impulsar els valors que crec que ens distingeixen: volem formar esportistes, autèntiques jugadores de bàsquet que valoren la disciplina, la dedicació, el treball en equip i la competitivitat i que porten aquests valors a d'altres àmbits de la seua vida.
Espere que els qui ara agarreu el timó d'aquesta nau sapieu trobar el rumb per a continuar aquest viatge. Doneu-me un rem, que jo ja he relligat els meus vells mapes per a donar-vos-els.
I a tots i a totes, espere no deixar-me ningú: Juan Carlos, Óscar, Moni, Luismi, John, Will, Sofía, Noelia, Alicia, Blanca, Sara, Natalia, Sara, Alba, "Tomic", Amparo, Mariana, Carolina, Paola, Joana, Helena, Marina, Sonia, Carolina, Laura, Sonia, Claudia, Celia, Paloma, Elena, Marien, Rocío, Celia, Virginia, "Dano", María, Lara, Michelle, Mariana, Mari Carmen, Alexandra, Marina, Clara, Bárbara, Sonia, Natalia, Ana, Gema, Irene, Estela: moltes gràcies.
Un abrazo:
Mikel L. Forcada
[traducción al español]